Durant la realització de les meves pràctiques he viscut molt de prop les tasques del psicopedagog dins de l'escola. M'he adonat que el procés cap a la inclusió és un camí llarg i sense fi. La integració d'aquests alumnes amb necessitats educatives específiques és una realitat a les nostres escoles, però això no vol dir inclusió. Integració no vol dir inclusió. Perquè realment es doni una veritable inclusivitat s'haurien de trencar moltes barreres per a l'aprenentatge i la participació amb que es troben aquests alumnes i que encara existeixen a les nostres escoles. Inclusivitat vol dir atendre la diversitat i donar les respostes més adequades perquè tots i cadascun dels nostres alumnes aconsegueixi el màxim amb les seves possibilitats.
La inclusivitat requereix un canvi en la manera de fer, en la manera de pensar, un canvi cap a cultures més inclusives amb polítiques més inclusives que permetin un treball cooperatiu, on estiguin contemplats un espai i un temps per a la col·laboració, per al treball en xarxa. Vol dir canviar les nostres pràctiques educatives, flexibilitzar les activitats a l'aula, fent un treball cooperatiu, personalitzant l'ensenyament, etc
Encara estem lluny d'aconseguir aquesta inclusivitat. Costa canviar la pràctica de molts docents. Costa la sensibilització. Ens falta molta formació. Hi ha bones intencions però ignorem com actuar quan tenim un nen o una nena amb un procés d'ensenyament aprenentatge que requereix un sistema de llenguatge alternatiu, o quan ens trobem davant d'un trastorn de conducta, etc...
Però què em queda d'aquest pràcticum? La il·lusió per seguir endavant, per seguir caminant cap a la inclusivitat. Em queda el pensar que he col·laborat amb el meu granet de sorra i que continuaré col·laborant. Em queda la il·lusió dels nens que em veuen, em saluden, m'abracen. Em queda també la col·laboració dels meus companys, dels mestres tutors, especialistes, de suport que tenen ganes de fer, d'aprendre. Em diuen, continuaràs eh? Perquè no fas un bloc per nosaltres, amb recursos? I jo els hi dic que sí. I no m'agradaria enganyar-los. He demanat formar part de la comissió d'atenció a la diversitat de cara al curs vinent.
Gràcies a tots els que heu fet possible la realització d'aquest pràcticum. Gràcies a la meva tutora Elisabeth que ha estat acompanyant-me en tot aquest procés i de la que he après moltíssimes coses.
Vicky
Felicitar-te pel teu Diari de les pràctiques. Has reflectit al Bloc tot el que has treballat durant les pràctiques. Tant el format com els continguts són molt bons i útils.
ResponEliminaEspero que el teu treball també s'aprofiti pel centre.
Gràcies Santiago pel teu comentari. La veritat és que les meves pràctiques m'han permès viure molt de prop el treball de la meva tutora com a psicopedagoga i alhora conèixer i estar al costat d'aquests alumnes amb NEE, així com també veure les barreres per a l'aprenentatge i la participació que existeixen a l'escola. No tothom viu i veu la diversitat de la mateixa manera i no tothom s'implica en aquesta atenció a la diversitat.
EliminaGràcies.